dissabte, 20 d’octubre del 2007

i els frikis dominaran el món....

Avui, toca article sobre tendències socials. una cosa així com els "articles de costums" o "novel·la costumista" o com es digui del modernisme.

Com ja sabreu, una de les obsessions frikis més profundes i antigues i ancestrals és la de dominar el món (un día, los frikis dominaremos el mundo), només cal veure refrències com la frikipedia (http://www.frikipedia.es/friki/Dominar_el _mundo).

Dins dels meus plans d'aprenentatge i investigació social que us aniré explicant i dels quals és possible que faci una presentació al pròxim post, he descobert que aquesta mena d'utopia està molt més a prop del que alguns es pensen.

Tot i això, les coses mai són com un les espera. No tenim un món ple de frikis per definició, frikis clàssics.

El quen passa és que ser friki està de moda. Anar d'otaku i llegir manga està de moda. La roba estranya i negra amb reminiscències gòtiques està de moda. Era d'esperar, ja que al Japó estan molt més avançats i ho estan passant com es veu reflectit als còmics.

I, és clar, si un cosa està de moda tota la penya que fa un temps anava de rams 23, etc ara va de friki guai, ben pentinats i tal.

Per una banda, això és motiu de satisfacció pels frikis de tota la vida. És un somni fet realitat: finalment podrem parlar de temes superiors amb aquella veïna que fa temps que mirem que anava de pija perduda i que ens havia acabat fent una mica de pena perquè mai entendria el veritable sentit de la vida. (Aquest exemple no és real, en aquesta blog les coses es diuen pel seu nom i si fos el meu cas ja us ho hagés explicat. En el meu, cas, simplement em sento més integrat en el cercle socal de la gent a qui tinc accés).

Però la gent només és friki perquè toca ser friki i es limita a vestir friki o a llegir manga o a fer el boig pel carrer.

I no trobem els que comprenen realment els ideals frikis. Geeks. Pastafaris. Bé, de pastafaris depèn ,als EUA han obert una "església".

I de fet, ser friki passa per ser diferent, per tenir gustos diferents, per fer el que vols fer encara que els altres no. I si tothom és friki... ningú ho serà (Tret d'una peli de superherois, em sembla que Los Increíbles o alguna així).


El que passa és que aquest estil "diferent" s'ha associat amb un estil diferent, marcat per tendències gòtiques, heavys, i sobretot per les tribus urbanes japoneses.

El termet friki, doncs, és molt subjectiu. Crec que depèn mes del que cadascú senti. Què en penseu?

Frikis al poder!

dissabte, 13 d’octubre del 2007

El despertar d'una nova ment

Em dic Zynu i sóc un adolescent, no tan normal com a vegades voldria ser però tampoc prou diferent com per no preocupar-me'n. Ara mateix tinc 16 anys.

Aquest és un blog totalment anònim, que no pretén ser famós ni fardar ni res. Simplement pretén deixar constància de les vivències i pensaments que jo, un adolescent que aviat coneixereu com ningú el coneix, vull deixar en constància.

De moment escriuré en català, meva llengua. Però no descarto escriure en anglès algun dia, o posar frases en castellà o en japonès.

Què dir sobre mi?

Sóc un adolescent com he dit que no li agrada segir la massa.
Em considero un "friki". M'agraden eks ordinadors (sóc "geek"), m'agraden les coses japoneses (manga, etc) (sóc també un "otaku"), m'agrada la música i toco el violí (sóc músic)... i moltes altres coses. Em considero bon estudiant.
No fumo ni bec, ni tinc moto. No m'agrada anar a les discoteques, però em podria passar segles ballant amb el DDR.

En aquest blog hi podreu trobar què penso REALMENT sobre els temes que tracto. I dic realment perquè (no ens enganyem) a la vida real ningú diu el que pensa.
Trobareu des de notícies de noves tecnologies fins a articles de psicologia, eduació, política passant per textos personals, "cursilades" d'adolescent i moltes coses més. Que cadascú es quedi amb el que més li agradi.

El fet que sigui anònim implica que l'he d'editar d'amagat, i per tant no puc assegurar cap tipus de periodicitat.

Intentaré escriure cada cop que tingui una idea que mereixi aparèixer aquí.

I aquí s'acaba la meva carta de presentació. No espero rebre moltes visites, però siusplau deixeu constància que heu passat amb els comentaris que sempre motiva.

Fins aviat!

_zynU